dijous, 15 d’abril del 2010

La intervenció de Montilla al ple específic sobre el sector agrari


A continuació reprodueixo de forma íntegra, per si és del vostre interès, la intervenció del president de la Generalitat en el debat monogràfic sobre el sector agrari fet aquest dijmecres al Parlament de Catalunya. 



Intervenció del president de la Generalitat al ple específic sobre el món agrari


Gràcies senyor President,

Senyores i senyors diputats, 

El 24 de febrer passat, vaig comparèixer en aquesta cambra, en un ple monogràfic, per retre comptes de l’acció del Govern en la lluita contra la crisi econòmica, per exposar les actuacions que hi ha en marxa en aquests moments i per escoltar i recollir les aportacions que els diversos grups de la Cambra plantegessin en relació a la nostra principal preocupació. Ho vaig fer des de convicció absoluta en les possibilitats del país, de les seves institucions i especialment del seu teixit econòmic, per superar l’actual situació. Ho vaig fer procurant de posar en valor les moltes virtuts i qualitats dels nostres agents econòmics i socials, dels nostres emprenedors, de la petita i mitjana empresa de tota Catalunya. I ho vaig fer defensant, un cop més, l’actuació del Govern en el seu rol d’impulsar, estimular i facilitar l’assoliment dels compromisos i objectius compartits. Vaig reconèixer les dificultats. No les vaig amagar. Mai no ho he fet. Tampoc no ho faré avui. Ni vaig pretendre que el Govern ho hagi fet tot bé. Simplement vaig defensar i defenso el conjunt de mesures adoptades des de fa prop de dos anys. Que, al costat de les que correspon prendre a nivell espanyol i comunitari, estic segur que ens duran a superar més aviat que tard, aquesta etapa difícil. Avui, amb la mateixa voluntat, substanciem un debat específic sobre món el agrari i agroalimentari a Catalunya. Ho fem amb l’objectiu d’abordar-lo de forma integral i d’establir quina és la situació de present, quines són les amenaces, els reptes i les oportunitats del món rural avui, i quines estratègiques de futur ens calen per afrontar-los. No és un debat qualsevol. Estem parlant d’un dels sectors més importants de la nostra economia, tant des del punt de vista de generació de riquesa com d’ocupació. Parlem d’un sector que, a més de les seves potencialitats econòmiques, amb major o menor intensitat, té un paper clarament estratègic en la gestió del nostre territori. Parlem d’un sector que aporta un valor qualitatiu a la presència humana al conjunt del país i a la preservació del nostre patrimoni natural. Parlem d’un sector clau per assegurar la biodiversitat al conjunt de territori català. Parlem d’un sector que té assumida en bona mesura, una funció, potser la més important, que és en subministrar-nos aliments sans, bons i segurs. Aquestes funcions, econòmica, social, ambiental i vital, constitueixen l’essència d’un model que, a més d’esdevenir un actiu estratègic, dóna identitat a un país com el nostre. Per aquest motiu vull afirmar, d’entrada, que no es pot concebre cap projecte de Catalunya sense un sector agroalimentari estructurat, fort i competitiu. I vull afirmar que, sense món agrari i rural, sense sector agroalimentari, sense la gent del camp, no existiria la Catalunya d’avui. Hi hauria una altra Catalunya, però no la d’avui: equilibrada, plena de contrastos, plena d’atractius i d’oportunitats. Perquè aquest és un sector que, com dic, incideix clarament en la definició de la identitat catalana tal com avui la coneixem. Tenim doncs ocasió de posar de relleu i d’explicar al conjunt de la societat catalana la importància i la potència del sector que avui ens convoca. I de fer-ho a partir d’una concepció que respon a l’actuació d’un departament que ha passat de ser d’Agricultura, ramaderia i pesca, com era fins fa pocs anys, a tenir responsabilitats sobre Agricultura, Alimentació i Acció rural. Perquè tots els ciutadans se citen diàriament amb l’alimentació, certament. Però perquè Catalunya també són els seus paisatges, els seus boscos, els seus camps, les seves pastures, els seus masos, la seva horta, el seu secà, la pesca que el mar que banya el nostre litoral ens proporciona,... I és també la gestió i l’ús que de tot plegat en fem. Perquè el nostre país és també el que els catalans treballem, generem i produïm gràcies a la nostra terra i des d’aquesta terra. Ara bé, som prou conscients de la complexitat del moment que viu l’economia catalana. I de les dificultats per les que passa el nostre sector productor en particular. Com a President he estat conscient d’aquestes dificultats des del primer moment. Abans d’ahir vaig tenir una reunió amb representants del sector per parlar-ne de nou. Com hem estat fent periòdicament, reiteradament. Sense massa soroll, des de diferents àmbits del Govern. Alguns d’aquests representants són avui a la tribuna de convidats de l’hemicicle... I els agraeixo la seva presència que entenc com un estímul i una exigència alhora. A través d’ells vull expressar, públicament, el meu reconeixement sincer, i el de tot el Govern, per l’esforç diari de la gent de la terra i del camp, dels nostres agricultors, ramaders. De la gent del mar. Per la feina ben feta del nostre sector agroindustrial. Per la feina dels centenars de cooperatives nostres. Pel treball dels gremis, associacions i agrupacions de professionals. Per l’aportació de tots els qui formen part d’aquest amplíssim sector a Catalunya. Fa uns quants anys que a Catalunya es va posar de moda parlar dels emprenedors. S’utilitzava el terme per referir-se als joves que, sovint amb més enginy que recursos, amb el seu talent i amb un esperit innovador, se sabien adaptar a les circumstàncies d’un món canviant i escriure una petita història d’èxit, amb molt d’esforç, amb moltes hores, amb l’ambició de qui s’estima més la superació que no pas l’enriquiment especulatiu i fàcil. I bé, em pregunto jo: ¿no és això, precisament, la gent del camp? ¿què són si no emprenedors, els homes i dones que treballen i viuen en el medi rural i del medi rural? ¿Qui, si no ells i elles, ha innovat? ¿Qui, si no ells i elles , ha buscat la manera de millorar els productes que oferien als consumidors? ¿Qui, si no ells i elles, ha pensat estratègies per aplegar-se, guanyar força i capacitat, i ser més competitius? ¿Qui, si no ells i elles, ha entès la urgència de ser presents a tota la cadena de valor per trobar l’equilibri entre l’extraordinari esforç de la producció i els beneficis de la transformació i la comercialització? ¿Qui, si no ells i elles, ha fet possible que els millors artistes dels fogons, persones com en Nando Jubany, els germans Roca, en Santi Santamaria, la Montse Estruch, assolissin el grau més alt de l’excel·lència gastronòmica amb productes de la nostra terra? Els homes i dones del camp català, del nostre món rural, són avui als antípodes de la vella idea romàntica que durant anys ha perviscut en l’imaginari erroni de bona part del país... Els homes i dones del camp català són, avui, ciutadans de Catalunya (ciutadans en el sentit cívic) als quals la globalització i, molt especialment les TIC, han permès acabar de trencar un aïllament, que la millora de les comunicacions viàries i dels serveis educatius i sanitaris ja havia superat en bona mesura. Els homes i dones que treballen la terra i el mar, i els productes que en sorgeixen, directament o indirectament, amb la seva opció de vida, amb les seves empreses familiars, anònimes o cooperatives, també han contribuït a relligar el nostre país. També gràcies a ells i elles podem afirmar que hi ha moltes Catalunyes i una sola Catalunya. Que s’ha superat la vella dicotomia, no sempre benintencionada, que confrontava la Catalunya rural amb la urbana. Que contraposava la Catalunya vella amb la nova. Que buscava l’enfrontament entre la Catalunya que té aigua de sobres amb la que n’està mancada. Que, en última instància, parlava d’una Catalunya autèntica i d’una altra de succedània... Avui, entrats de ple en el segle XXI, al nostre país hi ha moltes coses que han canviat, i algunes que no tornaran a ser mai més com havien estat. En aquest cas han canviat per bé, perquè hem superat vells recels i prejudicis i perquè una vegada més, Catalunya està superant una etapa difícil, mantenint la cohesió territorial i social, afirmant-se, amb tots els matisos i contrastos que vostès vulguin, com un sol poble. I aquesta realitat, en el tema que avui ens ha convocat i ens ocupa, amb tots els seus pros i contres, amb totes les satisfaccions i dificultats, és encarnada per milers d’homes i dones del nostre país: Des dels arrossers del Delta, als regants de l’Urgell. Des dels propietaris forestals -que fa cinc setmanes em mostraven els efectes devastadors de la nevada del 8 de març i em demanaven suport del Govern per netejar els boscos-, als emprenedors del Celler de Capçanes que no fa gaire m’explicaven il·lusionats els seus projectes de futur. Des dels empresaris del sector porcí d’Osona, als investigadors del sector agroalimentari de Lleida, o la plataforma logística que vol donar impuls a les exportacions a través de l’aeroport d’Alguaire. Des dels pescadors de la costa central, als ramaders del Pirineu.Des de les associacions de Turisme Rural que lluiten fa anys per veure reconegut el seu segell de qualitat, als centres d’investigació genètica de l’IRTA o dels projectes d’investigació impulsats per la Fundació ALÍCIA. El Govern respecta i vol tractar aquests conciutadans nostres, homes i dones del món agrari i rural, com a veritables emprenedors i professionals, amb plena consciència del seu paper a l’economia i la societat catalana. I amb plena consciència també de l’alt valor econòmic, ecològic i humà dels seus projectes, individuals i col·lectius. Essent conscients, al mateix temps, que la seva és una opció professional i, alhora, en la majoria de casos, una opció de vida. Heretada i, especialment, triada. És una opció que té els seus avantatges i els seus inconvenients, com totes. Però que ha de merèixer el nostre respecte i la nostra consideració, pel que significa en la nostra economia i en el nostre teixit social. La crisi ha arribat a aquest sector com a tants altres. Hi ha hagut, els dos darrers anys, dades que han evolucionat desfavorablement. Però també hi ha evidències, avui, que ens fan preveure escenaris més positius de cara al futur. El Govern hi ha posat i hi seguirà posant, recursos, innovació, esperit col·laboratiu i tant diàleg com faci falta. Donant suport per convertir les iniciatives en oportunitats. Perquè aquestes oportunitats es concretin avui i esdevinguin realitats demà. Catalunya té un superfície de més de 32.000 km2, dels quals el 90% està format per la superfície agrària i forestal, gestionada pels nostres pagesos i pageses. En aquest espai viu només un 20 % de la població catalana. La població en el medi rural ha crescut un 15% des del 1999 fins el 2009, però ha patit un decrement del 3,3% del seu pes específic en relació a la població total de Catalunya. Respecte de l’activitat econòmica, el pes de la població ocupada en el sector agrari a Catalunya és de l’1,9%. Entre el 2000 i el 2009 hi ha hagut un increment d’un 11,6 % en l’afiliació a la Seguretat Social. Pel mateix període, el règim especial d’autònoms (per compte propi) ha sofert una davallada de l’entorn del 20% mentre que l’afiliació per compte aliè s’ha incrementat en un 64,5 %. Aquestes tendències s’han mantingut al llarg dels dos anys de crisi (2008-2009). Les dades expressen un procés de concentració, professionalització i redimensionament del sector. Es un procés que s’està realitzant de forma gradual com a resposta als objectius que exigeix un sector més cada cop més competitiu. El pes del sector primari sobre el PIB total és actualment del 1,34% amb un pes eminentment ramader (60% de la Producció Final Agrària) front a la producció agrícola (36% PFA). L’evolució de la renda agrària al llarg dels darrers 10 anys presenta una gran variabilitat a causa de factors vinculats als riscos climàtics i sanitaris associats a la producció agroramadera. L’any 1999, per exemple, Catalunya va patir una forta davallada en la seva renda agrària ja que en aquells moments, amb l’aparició de la pesta porcina, els preus d’aquest sector es van enfonsar. L’any 2001 va succeir tot el contrari. L’aparició de la malaltia dita de les vaques boges va revaloritzar la carn de porc, es va incrementar el seu consum i la renda agrària es va disparar. En un període més recent, 2007 i 2008, el sector agrari va patir la “crisi de preus de matèries primeres” més greu dels darrers cinquanta anys. A Catalunya, l’ increment del preu dels cereal i d’altres matèries primeres va tenir un efecte molt negatiu sobre la nostra ramaderia intensiva. L’ increment dels costos de l’alimentació animal, sense que aquest es revertís cap al consumidor, va generar una forta caiguda d’aquest indicador. Aquesta situació va coincidir amb la pitjor sequera de la història recent de Catalunya, fet que va impedir que l’agricultura catalana gaudís dels preus alts que oferia el mercat dels conreus extensius. Com a resultat de tot plegat, la renda agrària va disminuir un 6 % el 2007 i un 7,8 % el 2008. En canvi, les estimacions sobre la renda agrària del 2009 tenen un increment del 6,6% respecte  l’any 2008.  Les causes són: La reducció dels costos relatius a l’alimentació animal; l’extraordinària collita de cereal i l’abaratiment d’alguns costos energètics. Aquests fets positius han pesat més a la renda que les dificultats reals d’altres sectors, especialment la fruita fresca, la fruita seca i el raïm. Els sectors ramaders, tan castigats els dos anys anteriors, han resistit força bé l’embat de la crisi de preus. La indústria agroalimentària de Catalunya té un pes primordial d’un 15,8% en el complex industrial català amb unes vendes netes estimades l’any 2009 de l’entorn de 18.000 milions d’euros. A la darrera dècada, la indústria agroalimentària ha viscut un creixement extraordinari. Malgrat les crisis per alarmes sanitàries, de preus de matèries primeres i la crisi global, les vendes netes han incrementat un 49% i posicionen aquest sector com el primer sector industrial de Catalunya. Igualment d’ important és aquest sector en la generació de llocs de treball, 75.000 directes i 60.000 d’indirectes, repartits arreu del territori en 4.000 establiments transformadors, des dels petits establiments  fins a les grans indústries. El volum de vendes de la indústria agroalimentària catalana a l’exterior significa el 21% de les exportacions de la indústria de l’alimentació espanyola (exercici 2009), malgrat aquest darrer any el volum global d’exportació de la nostra indústria ha decrescut un 9,9%. Tot i que el conseller s’hi referirà després de manera més extensa, voldria assenyalar algunes dades referides a l’acció de Govern. Només en aquesta legislatura hem incrementat el pressupost adreçat al sector en un 32% , passant de 345 a 455 M €. El pressupost del Programa de Desenvolupament Rural 2007-2013 és de 1062 milions d’euros. Tot i haver patit una retallada del 25 % dels fons europeus respecte el període anterior, l’ increment de l’aportació del Govern ha fet possible que s’hi adrecin un 17% més de recursos que en el Programa de Desenvolupament Rural del període anterior 2000-2006. Les actuacions del Govern han tingut per objectiu estabilitzar el sector productor, millorar la competitivitat de les empreses agroalimentàries, impulsar la promoció dels seus productes i vetllar per la diversificació econòmica en el món rural. Voldria destacar-los alguns exemples: Pel que fa a regadius, només en aquest mandat, hem fet una inversió total de 594 milions d’euros, i tenim en execució altres per valor de 534 milions. Hem posat, a través de crèdits a interès zero, més de 265 milions d’euros al servei del sector adreçats a inversions. I hem iniciat el Programa LEADER per la diversificació econòmica del territori dotat amb 105 milions d’euros. També hem donat un especial impuls a l’ R+D+i. En línia amb el Pacte Nacional i el Pla per la Recerca i la Innovació, hem impulsat diverses iniciatives en l’àmbit  agroalimentari que han esdevingut un referent mundial, com ara la creació del Centre de Noves Tecnologies i Processos Alimentaris a Monells, la seqüenciació del genoma del Meló i del Préssec, o la planta pilot per al processament i valorització de la llet per nutrició infantil. Abans d’ahir, dilluns, es va presentar públicament el Pla de Recerca 2010-2013. De manera que l’impuls a l’R-D-i en el sector agroalimentari s’emmarca en un esforç inversor del govern que pensa i projecta el conjunt del país. Aquests són, senyores i senyors diputats, alguns exemples que posen d’evidència que som davant d’un sector que ha esdevingut una autèntica prioritat, passant de les paraules al compromís. Mai, des del Govern de Catalunya s’havien generat tants instruments i recursos perestabilitzar el sector productor, millorar la competitivitat de les nostres explotacions familiars, empreses i cooperatives agràries, per fomentar la promoció i la comercialització dels nostre productes i diversificar l’economia del medi rural català. Mai. Senyores i senyors diputats: Sóc, som, conscients de les dificultats que està passant el sector agroalimentari. I de manera particular, el nostre sector productor que, en algunes ocasions, es veu abocat a vendre els seus productes per sota de preus de cost. Malauradament, els nostres pagesos, ramaders i pescadors viuen una situació similar a la dels de l’estat espanyol, de la resta d’ Europa i de bona part del món. I per si amb aquesta peculiar situació no n’hi hagués prou, el conjunt de la nostra ciutadania i tots els sectors de la nostra economia, viuen  els moments més difícils de les darreres dècades. Conscients d’aquesta situació,  el 30 març passat, el Govern va aprovar un Pla de Xoc per donar resposta a les principals necessitats del sector, amb cinc objectius ben definits:

1. donar més suport a la indústria agroalimentària i a les cooperatives, 

2. millorar les estructures agràries, 

3. proporcionar un nou impuls a la internacionalització 

4. facilitar a les explotacions l'accés al circulant,

5. i fomentar la transparència i la interrelació entre els diferents actors de la cadena. 

Un Pla que contempla mesures prioritàries que ja hem posat en marxa, com per exemple: l’accés a nous crèdits adreçats als professionals amb els interessos bonificats; els ajuts al cessament anticipat sense la incorporació d’un jove; l'avançament del Pagament Únic; el suport a la internacionalització i la millora tant de les condicions d’avals com d’assegurances. En definitiva, més de 270 milions d’euros en crèdits, 200 milions en pagaments avançats i 50 milions en ajuts directes, tot al servei del sector per minimitzar l’impacte de l’actual conjuntura de crisi. Sóc conscient que si ens quedem aquí no donarem resposta completa a les necessitats i ambicions d’un sector que, des de fa trenta anys com he dit, s’ha hagut d’anar adaptant a successives reformes i afrontant crisis diverses. I que, per tant, hem de plantejar-nos horitzons més ambiciosos per donar respostes estructurals als reptes que se’ns plantegen. Cal una nova Política Agrària Comunitària que vetlli pels interessos del sector agrari català, orientada a la producció, amb instruments que permetin la regulació dels mercats i fonamentada en la reciprocitat. Altres reptes han de suposar la millora de les estructures agràries i industrials, afrontant les inversions que calguin i vigilar els desajustos que es puguin produir en la Cadena de Valor, posant els instruments necessaris per minimitzar-los. Per últim vull dir a tot el sector agroalimentari i a tot el món rural de Catalunya que ens té al seu costat. I que aquest debat, més enllà de posar en valor la importància que té aquest sector pel conjunt del país, ens ha de servir precisament per posar les bases d’un futur optimista. Com ja he dit al principi, el projecte de país no es pot concebre sense el món rural. I fent bona la dita popular que “voler és poder”, no tinc el més mínim dubte que el seu voler és poderós i, com els deia abans, la seva voluntat és una exigència en resposta a la qual el Govern s’esforça i s’esforçarà per estar a l’alçada. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada