A continuació us adjunto la conferència que he pronunciat aquest vespre durant l'acte inaugural de la fira vinícola Temps de Vi, que es farà el primer cap de setmana de juny a Vilanova i la Geltrú. La presentació s'ha fet al restaurant Marejol de Vilanova i també ha comptat amb un tast de vins del Garraf dirigit per l'enòleg vilanoví Oriol Guevara:

Els nous Penedès, molt per fer tot i el salt qualitatiu

RAMON FRANCÀS

En plena acceleració de la polèmica zonificació de la DO Penedès (ara el Consell Regulador que presideix Josep Maria Albet busca la complicitat de la premsa), uns 300 vins i escumosos de 39 cellers d’aquesta denominació van desfilar la tarda del 6 de maig en un multitudinari showroom a l’Hotel Majèstic de Barcelona. La iniciativa Descobreixi els Nous Penedès va reunir a 1.478 persones. Però més enllà de la significativa assistència, en teoria de professionals, va destacar el fet que es van presentar novetats destacades i es va evidenciar el salt de qualitat que està donant el Penedès, especialment amb els vins elaborats amb la varietat xarel·lo. Abans els nous Penedès havien desfilat a Palma de Mallorca i Madrid. Alguns dels vins que si han pogut tastar, i això que en faltaven forces de cellers de prestigi, han mostrat una qualitat remarcable.

            Uns dies abans de l’acte al Majèstic, l’11 d’abril, els escumosos de la DO Penedès van estrenar nou reglament, aprovat al ple del Consell Regulador amb alguna reticència dels viticultors. Els escumosos de la DO Penedès han passat de 12 a 15 mesos de criança mínima en ampolla (des del tiratge) tor buscant més qualitat, i tots ells hauran de ser fruit d'agricultura ecològica. Aquest darrer punt va suscitar certa controvèrsia de viticultors, tot i que finalment es va acabar aprovant. També es va aprovar que, donat que la categoria Gran Reserva la té en exclusiva la DO Cava pel que fa als escumosos, que els escumosos de la DO Penedès indicarien aquesta llarga criança amb una R a la qual s'hi afegiria els anys de la criança. El Consell Regulador de la DO Penedès ha arribat a manifestar que els elaboradors d’escumosos de la DO Penedès “veuen com cada dia s’amplien els horitzons del producte i la seva percepció d’alta qualitat a l’exterior”. Manel Aviñó, enòleg i copropietari de Can Ramon de Sant Pere de Ribes, ha destacat el pas fet pels escumosos del Penedès. Aviñó aplaudeix el fet que ampliar el temps mínim de criança i fer que tots els raïms siguin d’agricultura ecològica “suposa tancar la porta a la possibilitat de fer produccions massives a preus molt baixos, com passa al cava”. Marta Estany, gerent i enòloga de Torre del Veguer, també de Sant Pere de Ribes, destaca el fet que els escumosos del Penedès es vulguin “diferenciar en qualitat” dels de la resta de denominacions i, sobretot, el fet que siguin ecològics.

            La successió de noticies positives amb els vins del Penedès com a protagonista ha estat notable en els darrers mesos. El gener pasat s’informava que dos estudis recents posicionen la DO Penedès dins de les 4 DO’s més reconegudes en diferents aspectes tant a nivell espanyol com internacional. El primer estudi ha estat realitzat per Cupatges i s’ha basat en una enquesta sobre vins catalans a 50 periodistes internacionals especialitzats i membres de la Federació Internacional de Periodistes i Escriptors del Vi i Espirituosos. La denominació d’Origen Penedès està dins les 4 DO’s més conegudes i més ben valorades per la seva qualitat general en l’oferta dels seus vins. El segon, és un informe de mitjans titulat ‘La comunicación en la Industria del Vino’. realitzat per Castro Galiana (consultora experta en mitjans i comunicació empresarial). En aquest cas, a l’estudi hi entren totes les DO’s de l’estat espanyol i s’analitza l’aparició de les diferents do’s en premsa durant el 2012, eliminant les insercions publicitàries. La Denominació d’Origen Penedès segueix estant en les 4 primeres posicions, formant part de les que van ocupar més de la meitat  de la informació i imatge sobre vins i cellers projectada durant el 2012 a la premsa diària espanyola de paper.

Des de la Denominació d’Origen Penedès es destaca la importància d’aquests resultats “tenint en compte que les dades de comercialització indiquen que les vendes dels vins Penedès en % es reparteixen en un 25% internacional i la resta a l’estat espanyol, i que d’aquest 75% restant, el 82 es troba a Catalunya”. Amb tot això, el president de la DO Penedès, Josep Maria Albet i Noya, remarca que “aquests estudis reflecteixen que els vins Penedès s’estan reconeixent com a vins d’alta qualitat arreu del món, i són especialment bons si tenim en compte que el gruix de la inversió del departament de màrqueting i comunicació de la DO Penedès es concentra en el mercat català”.

Mireia Torres ha manifestat que la candidatura que la va portar a presidir des de l’1 de febrer passat l’associació Qalidès defensa "els vins del Penedès", i que vol “potenciar el territori”. En aquest sentit apunta que, a dia d'avui, al Penedès hi ha cellers que fan vins i caves molt ben elaborats”, però que això cal transmetre-ho". Mireia Torres també considera que "encara no estem tots representants a Qalidès", però confia que "mica en mica altres cellers que ho fan molt bé es vagin engrescant a adherir-se a la defensa del territori". Entre les accions que ja té planificades per aquest 2013, Mireia Torres afirma que haurà activitats "per donar a conèixer la qualitat dels productes" adreçades tant a consumidors finals com a professionals de l'hostaleria i la restauració.

S’han fet molts passos endavant en un Penedès on encara queda molt per fer. Reconquerir veritablement Barcelona, recuperar el prestigi perdut, ampliar els sostres de qualitat, millorar la comunicació i la presència són només alguns dels reptes que tenim per endavant. També cal vetllar pel rigor, tot evitant varietats i pràctiques il·legals. Però el més urgent és pagar un preu just al pagès del Penedès. El vi comença a la vinya i no hi pot haver futur possible sense bons pagesos. Molts dels vins de la DO Penedès de volum, i alguns també de prestigi, han anat marxant tot buscant no tantes cotilles a la DO Catalunya. Grups tan importants com Freixenet ja no tenen més que un vi emparat per la DO Penedès, el xarel·lo Creu de Lavit. Codorníu no hi té cap vi de prestigi. En canvi, Jean Leon, que ha deixat d’elaborar vins emparats per la DO Catalunya, ha vist aquest mateix any com les seves gammes altes es convertien en el segon Vi de Finca després de Clos Mogador, la màxima distinció a la qual poden aspirar els vins catalans.

En ser escollit president de la DO Penedès a les 11 del matí de l’1 de juliol del 2011 (ja fa gairebé 2 anys), Josep Maria Albet i Noya (el copropietari i director tècnic d'Albet i Noya) va anunciar la seva intenció d’elevar el prestigi de la DO, seguir en la línia de potenciar el xarel·lo, potenciar la comunicació, destinar més pressupost a promoció en tots els mitjans de comunicació (no només a la televisió), impulsar maridatges d'ostres del Delta de l'Ebre amb xarel·los penedesencs i "reduir burocràcia" són els principals objectius que s'havia marcat Albet. També va anunciar un altre objectiu molt significatiu: obrir la porta a crear subzones al Penedès. No tot s’ha fet i algunes iniciatives no han tingut l’èxit esperat, com els maridatges d'ostres del Delta de l'Ebre amb xarel·los penedesencs. És evident, però, que s’ha avançat. També s’ha avançat en qüestions com la de l’enoturisme.

            Tot i que de forma desigual, els vins del Garraf també han fet grans progressos, com es demostrarà en el tast que dirigirà a continuació l’enòleg vilanoví Oriol Guevara. L’Associació de Viticultors del Massís del Garraf ha estat molts mesos en stand by tot just quan més s’ha intentat avançar cap a la zonificació del Penedès. Si algú mereix ser singularitzat per les seves peculiars característiques, força diferents de la resta de territoris penedesencs és el Garraf. Sempre he dit que el Garraf és una joia en brut. Pocs terrenys calcaris hi ha al món com aquest. La Champagne també té sòls calcaris. Fa més de 2.000 anys que al Garraf s’hi elabora vi, com es recorda des del Consorci de Turisme del Garraf. Els ibers, els primers habitants de la comarca, conreaven la vinya i embarcaven el vi per vendre’l a poblats de la costa Mediterrània, com queda palès a les excavacions del poblat de Darró de Vilanova i la Geltrú. Fa relativament poc, uns mesos, que a Darró s’ha trobat una moneda de bronze del segle II abans de Crist dels ibers que il·lustra aquest comerç amb els romans. A canvi del vi, aconseguien cereals o altres productes alimentaris amb els quals completaven la seva dieta. Anys més tard, aquest petit comerç es va intensificar. Els romans, que s’establirien amb força a la zona, també van comercialitzar el vi per mar, a Roma i també a França. La vinya va ser un dels cultius principals de la comarca fins que a les darreries del segle XIX la plaga de la fil·loxera va arruïnar totalment les vinyes catalanes. El massís del Garraf, a diferència de la fèrtil vall central penedesenca, ofereix condicions més extremes per al conreu de la vinya, la qual cosa fa que les produccions de raïm siguin més escasses, tot i que de gran qualitat. Són vins amb caràcter, estructura, cos i d’interessant mineralitat. També destaca amb varietats de raïm, com la sumoll, la carinyena, la malvasia de Sitges (un tresor vitivinícola europeu) o la xarel·lo. És un massís de roca, amb sòls calcaris, molt pobres, plens de fòssils, i amb una vegetació formada pel típic sotabosc mediterrani”. Aquests factors caracteritzen els seus vins i els diferencien imprimint-los un caràcter únic.

            Fins i tot han vingut de fora, com l’elaborador de prestigi de la Rioja Benjamin Romeo, a elaborar-hi vins. Benjamin Romeo ha arribat a reconèixer que no entén com abans no s’hi han fixat gaires elaboradors en el Garraf. Temps de Vi és un molt bon aparador que en aquesta segona edició ha elevat el seu llistó amb grans tastos. Els vins de casa hi haurien de ser més visibles que fins ara. Com ja he dit en d’altres ocasions, el Garraf és una zona amb grandíssimes possibilitats per a obtenir grans vins. Cal, però, que ens ho creguem més tot plegats i que d’una vegada per totes ens adonem que no sempre allò que ve de fora és millor que el que tenim a casa. Cal que viticultors, elaboradors, restauradors, sumillers, distribuïdors, prescriptors, l’administració i els consumidors hi apostin decididament pels productes de proximitat. Hem de beure vins del Garraf, del Penedès i catalans no només per ser d’aquí. Ho hem de fer perquè són bons.