Gran Tast amb Llops, sensacional Finca Dofí 2011

Bona tarda amb grans vins i música en directe es van tornar a trobar ahir a la tarda a Gratallops coincidint amb la setena edició del Tast amb Llops. L’afluència potser va ser un pèl fluixa i alguns elaboradors van arribar tard o molt tard a la cita. Es van tastar els grans vins de deu cellers de Gratallops i de tres cellers convidats en una copa millorable, tot i que serigrafiada. És un acte que m’agrada, amb encant, amb vins selectes, música i un acompanyament gastronòmic molt correcte. Em va enamorar, per damunt de tots els vins, un sensacional Finca Dofí 2011 d’Álvaro Palacios. Potser ha estat el millor vi que he tastat en aquesta divuitena edició de la Fira del Vi de Falset.

            Vaig començar el tast per Françà, pel Domaine Georges Vernay. Primer vaig tastar un blanc del cor de Condrieu, el Coteau de Vernay 2011 (un 100% viognier amb un quart del vi vinficat en bóta nova, i la resta en bótes de quatre a cinc vins. La vinya és prou vella, plantada entre 1937 i 1939, i el vi prou fruitós, amb una bona integració de la fusta, Després vaig tastar el seu Côte Rôtie 2010, un molt bon syrah amb un toc de viognier que mostra fruitetes vermelles, flors (rosa i violeta) i espècies (pebre). Per tancar aquest primer convidat vaig tastar el seu molt bon Maison Rouge (vinya vella de syrah elaborat amb la rapa). Torno a retrobar en aquest vi l’elegància, més que no pas la corpulència, i la rosa.

            De Clos i Terrasses em va agradar força el seu Laurel 2010 (70% garnatxa amb un 20% de syrah i un toc de cabernet sauvignon). Em va sorprendre molt gratament la seva fruita, la seva sedositat, la seva elegància (no és un vi molt concentrat). Presenta bona acidesa, és llarg i redonet, tot i alguna astringència. La seva criança en bóta s’allarga per espai de 18 mesos.

            De la mà de Sara Pérez vaig tastat Els Escurçons 2010 (frescor, bona acidesa i força vertical),  el Camí de Pesseroles 2010 (60% de garnatxa i carinyena que es va mostrar tancat, marcat per la carinyena i un pèl rústec, amb raça) i el Clos Martinet 2010. Sara Pérez confessa que aquest vi "és dels més elegants que he fet”. Criat en bótes de 300 i de 225 litres, és balsàmic i fruitós, però força tànic. A més de garnatxa (65%), carinyena, syrah, cabernet sauvignon...

            De la mà de Fredi Torres he tastat una mostra de bóta del Planassos 2009, un vi que s’embotellarà en un mes. Carinyena plantada fa 57 anys que ofereix fruites negres (móres) i vermelles, que mostra bona acidesa i profunditat i que, òbviament, el vidre ha d’arrodonir. També he tastat la novetat La Pujada 2009: només 300 ampolles d’una carinyena que ahir es mostrava tancada. És rodonet, amb textura, molt interessant. De l’anyada del 2008 d’aquest vi només s’han elaborat 288 ampolles.

            René Barbier fill (Sara i René Viticultors) m’ha ofert el primer vi que fa i comercialitza sense sulfurós afegit i sense sofre a la vinya, el Partida Pedrer 2011 (l’anterior anyada la va descartar per un brot de bret). Es pot trobar en una desena de grans restaurants. La seva idea amb aquest vi és “millorar”. Diu que li agrada la idea d’un vi “sense res”. Afegeix que el troba “més complex del que pensava inicialment” ja que és un vi que havia concebut com a fàcil i fresc. Ha utilitzat àmfores de Miravet (diu que és un material menys oxidatiu que la fusta) per elaborar un vi amb peu de cuba amb el raïm sencer.  Jo l’he trobat tancat i tànic, però prou interessant. Està elaborat amb garnatxa i mourvèdre i la seva criança s’ha allargat per espai de 14 mesos. El raïm va ser collit abans de la maduració fenòlica òptima per contrarestar els efectes d’una anyada molt càlida. A continuació vaig tastar el Gratallops Partida Bellvisos 2010 (que no es comercialitzarà fins d’aquí a tres anys). Presenta bona acidesa, és vibrant i elegant tot i mostrar sensacions astringents. Està elaborat amb carinyena i garnatxa peluda collida abans que la garnatxa negra. D’aquest mateix Gratallops Partida Bellvisos vaig tastar l’anyada 2009, que mostra més carnositat però no hi veig ni tanta acidesa ni tanta frescor com en el 2011. Per acabar amb René vaig tastar el Partida Bellvisos Blanc 2010: bona intensitat i greix.

            De Cellers Scala Dei vaig retastar les seves tres garnatxes de gamma alta, i que trobo molt xules: La Creueta 2010 8madur i rodonet), Artigots 2010 (més nervi i astringències en un vi elaborat amb rapa) i Sant Antoni 2010 (fruita i fragància amb sensacions alcohòliques).

            De Ficaria Vins de La Figuera vaig tastar l’Èlia 2010 (70% garnatxa, 20% syrah i cabernet sauvignon). Després de dotze mesos de criança en bótes de tercer i quart vi i de dotze mesos en ampolla mostra frescor amb fruita madura, així com també tanicitat. D’aquest celler de la DO Montsant també vaig tastar el seu més que interessant Pater 2009. Després de 14 mesos en bóta de primer i segon vi i de 18 mesos en ampolla mostra una garnatxa franca, fruita. Un vi no massa llarg, però força aconseguit.

            Amb Isabelle Meyer (Clos Mogador) vaig tastar (posteriorment vaig estar aconversant amb el seu marit René) el Manyetes 2011 (90% carinyena i garnatxa). Mostra rodonesa i molt bona acidesa, fruita negra i vermella. Ara està encara en bóta i serà embotellat al juny. No m’ha agradat massa tot i ser expressiu. La calidesa de l’anyada es deixa notar. També he tastat Vinya del Vuit 2011 (Déu ni do la frescor en un any tan càlid!). Presenta un 59% de carinyena. L’anyada del 2010 del Vinya del Vuit l’he trobat tancada, tot i que rodó i sense una excessiva concentració. El Vinya del Vuit 2009 d’aquest mateix vi és més madur i concentrat, té més cos i probablement millorarà amb més contacte amb el vidre.

            Amb rel propietari, Cristopher Canan, i l’enòleg, Jaume Pujol, de Clos Figueras he vist clarament com es nota la nova etapa deixant enrere Clos Mogador i apostant per l’assessorament del francès Alain Graillot. El tast dels vins de Clos Figueras de Gratallops l’he iniciat amb el seu escàs blanc del 2012 (70% viognier i garnatxa). És un vi amb volum i textures almivarades. El Font de la Figuera 2010 (65% de garnatxa, 20% de carinyena, syrah i cabernet sauvignon) és elegant amb nas, madur, fresc (notes mentolades) i vertical. El Clos Figueras 2009 s’ha presentat molt tancat. És fruitós i fragant i m’han agradat moltíssim les seves herbes aromàtiques en infusió. Mostra bona acidesa i els nous camins oberts amb la introducció de la rapa i la neu carbònica dins la seva filosofia d’elaboració. Es busca, segons Jaume Pujol, una “oxidació zero”. També han canviat de marca de bótes tot buscant més fruita, frescor i finesa.

            De Celler Ripoll Sans m’he endut una molt grata sorpresa: el primer escanya-velles 100% (collit a finals de setembre). És el Gratallops Vi de Vila 2011 (només 600 ampolles). Mostra notes de brioix i una gran tropicalitat: mango, préssec d’aigua i litxi. Sorprèn també la seva molt bona acidesa. És excel·lent.  Tot seguit va arribar a la copa l’Artai 2011, també Vi de Vila (44% carinyena, 36% garnatxa, cabernet sauvignon, merlot i syrah. L’he trobat astringent. Per acabar amb el Celler Ripoll Sans he tastat la boníssima carinyena 1005 de vinyes velles Gratallops 5 Partides 2011: tànic, mineral, fresc i tons làctics. Després de fermentar en bóta de tapa oberta ha estat criat durant 15 mesos en fusta. Mostra notable concentració però és molt fresc. És un vi no acabat que apunta grans maneres. S’embotellaran 2.500 ampolles.

            De Celler Cecilio he tastat L’Espill 2010 (60% garnatxa, 30% cabernet sauvignon i 10% de carinyena). Porta dotze mesos de bóta (fruita i frescor amb astringències).

            De Celler de l’Abadia he tastat el seu blanc Sant Jeroni 2011 amb un 60% de pedro ximénez de l'Aubada, garnatxa, viognier i rousanne. Criat durant sis mesos (una bóta nova i tres d’usades) mostra cert greix i volum. També he tastat el negre Sant Jeroni 2011 (80% de carinyena i cabernet sauvignon), que presenta fruita molt madura (raïm deshidratat) i alcohol. Per acabar amb aquest celler he tastat l’Alice 2008 (la primera anyada d’aquest vi va ser la del 2004). Està elaborat amb garnatxa, carinyena, mourvèdre, cabernet sauvignon i syrah. És un vi de concepció més clàssica, un Priorat basant madur que mostra el seu origen.

            La traca final l’he iniciat amb el Gratallops Vi de Vila 2011 (65% garnatxa i carinyena) d'Álvaro Palacios. Mostra força fusta (només fa mes i mig que està embotellat) i fruita madura. I finalment ha arribat el Finca Dofí 2011 a la meva copa. Elaborat amb garnatxa, carinyena, syrah i cabernet sauvignon, és floral (intensa i esplèndida rosa), molt subtil i elegant. Per buscar els tres peus al gat diré que aquest vinàs que podria sortir al mercat a finals d’estiu és un pèl alcohòlic (parlo de sensació). Cada cop més el Finca Dofí envaeix l’estil també iniciat per l’Ermita. Les connexions són cada cop més evidents.