divendres, 28 de juny del 2013

Sant Joan i Sant Pere amb Château Pavie 1979, Avgvstvs Cabernet Franc 2011, Coma Vella 1998 i Segunyola de Mas Candí




Entre Sant Joan i Sant Pere ja és tradició que em convidin a esmorzar al bar del Mercat de Vilanova i la Geltrú, un petit temple gastronòmic governat amb desinvoltura per la Germina Sánchez i l’Enric Feliu. Fan memorables esmorzars de forquilla i ganivet. Avui he compartit taula amb tres empresaris del món del vi força exportadors: Maite Esteve (Marquès de Gelida-L’Alzinar-Vins El Cep), Pere Rovira (Mas d’en Gil) i Joan Roca (Avgvstvs).
            L’esmorzar de tots dos sants s’ha regat de forma espectacular. El primer vi en desfilar (gentilesa de Joan Roca) ha estat una joia, un inconfusible Bordeus històric de l’anyada 1979. Es tractava del 1er Grand Cru Classé Contrôlée de Château Pavie 1979, un Saint-Émilion. S’ha mostrat amb esplendidesa aquest vi elaborat amb les varietats merlot, cabernet sauvignon i cabernet franc. És un molt bon vi que encara es pot trobar per uns 125 euros l’ampolla. Encara presenta bona acidesa tot i que poca estructura, poca corpulència. És, això sí, complex. A les notes de cuir i fusta se li sumen fruites negres confitades, orellanes i eucaliptus. La frescor que encara presenta el fa gran. Tot i el color teula, no ha mostrat precipitació de color.
            El segon vi també ha estat gentilesa de Joan Roca, una novetat que acaba de sortir al mercat amb una producció rècord de 10.000 ampolles. Es tracta de l’aconseguit Cabernet Franc 2011 d’Avgvstvs. És saborós, coratjós, força mentolat i mostrant fruitetes negres embolcallades de forma un pèl licorosa.
            El tercer vi també ha estat històric, el primer Coma Vella de Mas d’en Gil, un vi amb el qual aquest celler prioratí de la família Rovira Carbonell es va estrenar en una excel·lent i memorable anyada, la de 1998. Quinze anys després encara es mostra viu, evolucionant a la copa fins a trobar prunes de Califòrnia, calidesa i equilibri. M’ha agradat la seva sorprenent frescor, el seu caràcter especiat i el seu llorer.
            L’esmorzar l’hem tancat amb l’aconseguit cava Segunyola de Mas Candí (Les Gunyoles-Avinyonet del Penedès), un xarel·lo 100% molt varietal, fi, elegant, ben elaborat, amb certa expressió juvenil però equilibrat, amb aromes a fruites (poma principalment però també amb uns tocs de préssec), floral (fonoll) i amb notes d’amella lleugerament amarga.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada